Catalunya a través de l'objectiu

Una aproximació al cinema català

Ja queden ben lluny els inicis del cinema a Catalunya. Tot i així, el cinema català és, encara ara (i esperem que això no cessi), font de creació i reflexió, així com també motiu de debat. No sempre ha estat així, ja que, fent un repàs panoràmic de la història del nostre cinema, es poden apreciar alts i baixos en la producció cinematogràfica, que estan condicionats pel context històric, polític i econòmic.

Catalunya destaca, en l’època del cinema mut, per ser la fundadora de l’experiència cinematogràfica a la península. Cineastes com Fructuós Gelabert, Albert Marro o Ricardo de Baños consten com els pioners del cinema, amb les productores Films Barcelona i Hispano Films. Aquestes experiències són també vehicle de difusió de la cultura catalana (com a mínim en el camp literari), amb films com Terra Baixa (1907) o Don Joan de Serrallonga (1910).

A l’esplendor dels primers anys, quan Barcelona és la capital del cinema espanyol, li succeeix un trasbals amb l’arribada del so, seguit de la Segona República i el franquisme, uns fets que suposen una davallada cada cop més pronunciada de les possibilitats de la indústria del cinema a Catalunya i, sobretot, en català. Si bé el so afecta el cinema mundial amb tot un reajustament del cinema com a tal, a Catalunya s’afegeix el fet lingüístic, que implica també un conjunt de decisions polítiques i econòmiques a les quals el cinema mut no es va haver d’enfrontar mai.

En començar el règim republicà, ens trobem amb un govern que no protegeix el cinema de manera especial, justament en el moment en què augmenten els costos a causa de la implantació del sonor i de l’adequació de les sales. Més endavant, immediatament després de l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el cinema català és completament confiscat i desmantellat, de manera que comença la llarga època de repressió en què el cinema català ha de reactivar-se amb grans dificultats i esquivar l’ombra de la censura. No és fins a la transició que el cinema a Catalunya es torna a trobar amb la il·lusió i la llibertat per poder expressar-se en la llengua escollida i també per avançar cap a una normalització temàtica; això es duu a terme per mitjà de films compromesos que van tenir molt d’èxit, com van ser La ciutat cremada (1976), d’Antoni Ribas, o Alicia en la España de las maravillas (1978), de Jordi Feliu.

Ara ens trobem en un moment molt prometedor per al cinema català, tot i que el món sencer tem la globalització del cinema (o, en aquest cas, més aviat l’americanització) amb les pressions mercantils per part del món de l’entertainment. És un moment de canvi en molts sentits, i Catalunya es troba en una posició favorable quant a l’interès que el públic demostra pel cinema, amb una de les afluències les més altes d’Europa. També és un moment favorable per a les iniciatives que aposten pel cinema, com són els espais per a una formació competent (a tall d’il·lustració podem esmentar l’ESCAC, o la Universitat Pompeu Fabra amb un màster de Documental de Creació), i també els espais de reconeixement i difusió del cinema català (tasca que proposa, per exemple, la recentment fundada Acadèmia del Cinema Català).

Un altre aspecte del panorama actual que val la pena destacar i que afecta també el cinema, és la constant revisió de la identitat catalana i del que es pot considerar “catalanitat” o, consegüentment, del “cinema català”. És especialment interessant perquè és un fet que avui dia ocorre a gran velocitat, i no de manera uniforme: la identitat catalana és entesa de moltes maneres diferents, i totes elles estan sotmeses a un canvi constant que està marcat, en molts casos, pel cinema. Els mitjans audiovisuals són una eina molt efectiva a l’hora d’exportar tota una visió del món o de la sensibilitat humana, inevitablement marcada o ferida per les tradicions heretades i per les històries viscudes, vinguin d’on vinguin.

BIBLIOGRAFIA

·······················································

Acadèmia del Cinema Català, Què és, qui som i per què, La Busca edicions, 2009.

BALLÓ, Jordi, ESPELT, Ramon i LORENTE, Joan, Cinema català 1975-1986, Ed. Columna.

Consorci per a la Normalització Lingüística, I cicle de cinema català, 2000.

OLTRA i COSTA, Romà, Seixanta anys de cinema català 1930-1990, Institut del Cinema Català