Aquesta edició
En el programa que presentem enguany s’ha volgut posar l’accent en el paper fonamental dels sistemes de producció del cinema català als darrers anys, els quals són indissociables del resultat final dels films i, per tant, són també el suport que permet als autors transmetre la seva manera d’entendre el cinema i allò que volen dir a través seu.
Les propostes de l’última generació de directores i directors catalans fan possible una selecció que, a més d’oferir-nos un estimulant recorregut per un cinema fresc i innovador (tant des del punt de vista temàtic com estilístic), contribueixen a reflexionar sobre els processos de producció i a aclarir de quina manera idees i mitjans s’han condicionat mútuament, des del ressorgiment del cinema català a les acaballes del franquisme (amb l’aparició de l’escola de Barcelona, al final dels seixanta i amb la creació de l’ICC -Institut del Cinema Català-, una productora audiovisual nascuda el 1975 “amb el propòsit de treballar per a la promoció i potenciació del cinema català i el desenvolupament de la indústria”).
També s’ha volgut considerar la proximitat entre el nou documental català i algunes produccions catalanes de la transició (encapçalades per Joaquim Jordà) i l’interès que han demostrat els joves per la recuperació del cinema d’autor (amb ressons llunyans de la Nouvelle Vague), més enllà del punt de vista ideològic o formal, com a resultat de la implicació en la producció de les universitats i les escoles de cinema sorgides a finals dels vuitanta.
Alícia a l’Espanya de les meravelles (1978), de Jordi Feliu, obre el X Cicle de Cinema Català. Aquesta faula sobre la transició estarà precedida per una presentació de Lluís Bonet, el qual qualifica el cinema d’aquest realitzador, estretament vinculat a l’esmentat Institut del Cinema Català (entitat de la qual ha estat president) com “un cinema que sumava la renovació estilística a la dissidència ideològica”. El cicle comença, doncs, amb un autor de referència.
Les sessions 2, 3, 5 i 6 corresponen a films molt recents (tots s’han estrenat el 2008 o el 2009), dirigits per directores i directors (cal remarcar la paritat com una característica de les noves produccions) molt joves. Estem parlant d’un cinema d’autor sorgit a les escoles de cinema catalanes i realitzat majoritàriament en vídeo d’alta definició o, fins i tot, en Betacam. Són segones o terceres produccions realitzades amb el suport de petites productores catalanes que han apostat per aquests nous valors, els quals, després d’haver presentat els seus primers curts en festivals europeus com el de Locarno o d’haver estat inclosos en cicles especials, com el de cinema català de Tànger, han obtingut ressò fora del nostre país. Això suposa també que estiguin en el punt de mira de les distribuïdores més potents que es mouen en l’àmbit de l’estat espanyol. De fet, s’ha creat una gran expectativa després del reconeixement internacional de realitzadors com José Luís Guerín, Isaki Lacuesta, Marc Recha o Mercedes Álvarez. Els títols a què ens referim són Tres dies amb la família (2009) de Mar Coll, Nedar (2008) de Carla Subirana, El somni (2008) de Christophe Farnarier i La terra habitada (2008), d’Anna Sanmartí.
L’equador del cicle (sessió 4) està dedicat a la projecció de primeres obres d’autors desconeguts. Es tracta d’un paquet de curts i migmetratges realitzats per alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (del màster de Documental) i de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya de la Universitat de Barcelona), escoles d’on han sortit la majoria de realitzadors de l’anomenat “nou cinema català”. Reflexionarem sobre aquestes darreres produccions amb una ponència d’Eulàlia Iglesias titulada “Planters i tendències, les escoles de Cinema de Catalunya”.
La sessió 7 la protagonitzarà Màscares (2008), darrera pel·lícula d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau. Aquests dos directors, que ja havien codirigit La doble vida del faquir l’any 2005, són un cas atípic dins del panorama de nous realitzadors, perquè provenen del periodisme i la crítica cinematogràfica. Màscares arrenca amb la darrera representació de “La cabra” i segueix tot el procès de preparació i assajos de la següent obra interpretada per Josep Maria Pou en el paper d’Orson Welles. Els directors ens acompanyaran en aquesta sessió de cloenda.
Altres directors contribuiran també a reflexionar sobre les pel·lícules amb presentacions o col·loquis, tal com mostra la graella del programa. Al web www.xccat.webnode.com podreu disposar de tota la informació addicional i d’un fòrum on intercanviar opinions (també hi trobareu un enllaç a aquest web a les pàgines de l’Ajuntament de Sabadell: www.sabadell.cat i de Cineclub Sabadell: www.cineclubsabadell.org).